Impacte de l’obesitat a la fertilitat

obesidad_fertilidad

D’acord amb l’Organització Mundial de la Salut (WHO) un Índex de Massa Corporal (IMC) ≥ 25 kg/m² és considerat sobrepès i ≥ 30 kg/m² es considera obesitat.

L’obesitat no ha fet més que incrementar-se de manera alarmant en la societat actual, especialment en països desenvolupats a causa principalment de dietes altes en sucres i greixos en part motivada pel bombardeig de campanyes publicitàries, manca d’exercici físic i poca conscienciació general de dieta sana i equilibrada.

Aquesta condició té associada nombrosos riscos per a la salut com diabetis tipus 2, malalties cardiovasculars i hipertensió, problemes psicològics, malalties respiratòries i trastorns en la fertilitat.

En relació amb la fertilitat, l’obesitat comporta una sèrie de trastorns que es descriuen a continuació.

En dones:

El teixit adipós a més de ser un òrgan de reserva, realitza funcions endocrines. El sobrepès i en més mesura l’obesitat, alteren les rutes endocrines de regulació afectant els òrgans implicats en la reproducció.

Principalment es produeix un excés d’estrògens que altera la regulació del cicle hormonal que regula el funcionament de l’ovari. Això al seu torn, està promogut per alts nivells d’insulina i resistència a la insulina que agreugen la situació de l’hiperandrogenisme. Aquesta situació no només provoca alteracions en els cicles menstruals, sinó que també té efectes en l’endometri, es relaciona amb la síndrome d’ovaris poliquístics, hi ha reducció en les taxes d’embaràs, més altes taxes d’avortament i més complicacions en l’embaràs.

No només les dones que busquen embaràs natural poden trobar-se amb aquests problemes sinó que també dones en tractaments de reproducció es poden veure afectades per les conseqüències hormonals de l’obesitat. Aquest perfil de pacient sol requerir altes dosis de gonadotropines causa de la presència d’una alteració de la sensibilitat que condueix a una pitjor resposta i al seu torn a una major taxa de cancel·lació de cicles.

La millor opció per millorar el resultat d’un tractament de reproducció és la pèrdua de pes i la conscienciació a mig llarg termini de l’aplicació d’una dieta i estils de vida saludables.

En homes:

Els efectes de l’obesitat estan menys documentats en l’home que en la dona. Però, diversos estudis apunten que l’excés de pes provoca una reducció de la qualitat de l’esperma i en general de la fertilitat masculina.

Els estrògens estan alterats i la testosterona disminuïda, el que provoca una alteració de l’eix hormonal que regula la producció d’esperma alterant paràmetres com concentració o motilitat.

També s’ha estudiat un possible augment de la temperatura escrotal causa de l’augment de teixit adipòcit que comporta a una alteració de la producció d’esperma.

Una altra sèrie d’estudis apunten que homes amb IMC elevat tenen més estrès oxidatiu que produeix majors nivells de fragmentació d’ADN espermàtic que, depenent dels tipus de dany provocarà diferents conseqüències com alteracions en la fecundació, baix rendiment en desenvolupament embrionari i majors taxes de avortaments en embrions.

Related Posts